Publicat en Notícies

LES 10 CLAUS DE LA LLEY WERT: COM AFECTARÀ ALS NOSTRES FILLS.

Malgrat les protestes que s’han succeit arreu d’Espanya i Catalunya de TOTA la comunitat educativa, el Consell de Ministres té previst aprovar demà una nova llei d’educació, la vuitena en 35 anys de democràcia. El Govern vol deixar enrere les alarmants xifres d’abandonament escolar primerenc, que ronden el 25%, i els mals resultats acadèmics. No obstant això ni els docents ni els pares i tampoc els alumnes creuen que aquesta norma ho vagi a aconseguir. El que sí portarà aquesta reforma és un alt cost d’implantació que serà de 408 milions d’euros en costos directes a finançar per l’Estat en tres anys i fins 927 milions que hauran de pagar les autonomies.

248110_544236675626510_872079758_n

Encara que sembli un preu alt, al Govern li surt a compte ja que pretén estalviar augmentant el nombre d’alumnes per classes i les hores de classes que han d’impartir els professors. Per contra, guanya l’ educació privada que passarà a estar blindada gràcies al fet que s’elimina l’article de la llei actual pel que no subvenciona els centres que discriminaven per raó de sexe ja que s’incentiven els centres amb projectes educatius especialitzats.

1 Més control del Ministeri davant les autonomies

Un dels principals canvis és que el Ministeri pren més control en les matèries i continguts a malgrat que l’educació és una competència de les autonomies. Ara l’Estat passarà a controlar el 65% dels horaris a les comunitats que hi hagi una llengua cooficial i el 75% de les que no la tinguin davant el 55% i 65% actual. També fixarà els continguts de les matèries troncals (per exemple Llengua, Matemàtiques, Biologia i Geologia, Geografia i Història). Per a les comunitats quedaran les assignatures específiques (com Educació Física, Plàstica, Música …). També perden poder els centres escolars ja que ara serà el Ministeri el que dissenyen aquests continguts mentre que els col · legis només tindran cert grau per establir directrius pedagògiques.

2 Adéu a Educació per a la ciutadania i més Religió

La llei aconsegueix una de les màximes aspiracions del PP que és suprimir l’assignatura d’Educació per a la ciutadania que va crear l’última reforma impulsada pel Govern de Zapatero. Per contra, l’assignatura de Religió augmentarà les hores lectives fins equiparar-la a la mitjana de la resta de les matèries, el que a la pràctica pot suposar una hora setmanal més d’aquesta assignatura. L’assignatura alternativa a Religió es dirà Valors Culturals i Socials. Aquestes mesures s’adopten seguint les peticions que va fer a Educació la Conferència Episcopal.

3 El model lingüístic afavorirà el castellà

Un dels canvis més importants desmantella totalment el model d’immersió lingüística, que portava 30 anys en marxa en algunes comunitats amb llengua cooficial, com Catalunya, ja que s’estableix un mínim d’assignatures en les dues llengües oficials. A més la llengua cooficial es considerarà matèria no troncal.

Un dels canvis més polèmics és el fet que si un alumne demana estudiar en castellà, la comunitat haurà de pagar el col · legi privat si no hi ha centres públics en aquesta zona. Aquesta és la proposta del Ministeri encara que ara podria variar després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que diu que si un nen demana més classes en castellà, els seus companys tenen l’obligació de rebre també en aquest idioma.

Imatge

4 Centres privats podran discriminar per sexe

La llei elimina la prohibició de subvencionar les escoles privades que discriminen als seus alumnes per raó de sexe. Un fet que va contra les sentències de tribunals com l’andalús o el càntabre que van permetre eliminar els diners públics destinats a aquests centres. A partir d’ara, els concerts amb centres privats s’amplien a altres etapes postobligatòries, com el batxillerat.

Una altra cosa que preocupa és un article que podria deixar la porta oberta a la privatització de l’educació. En concret és el referent a la definició de “Sistema Educatiu Espanyol” que, tot i excloure les famílies, inclou als agents privats, als quals dóna una capacitat reguladora.

421987_540659715984206_441868632_n

5 Directors professionals designats per l’Estat

A partir d’ara els directors dels centres han de ser elegits pel Govern ja que hauran de passar per un procés de formació i rebre una acreditació del Ministeri. A més la seva tasca passarà ser la de gestors de Recursos Humans en tenir la capacitat de contractar o vetar professors. D’aquesta forma l’Estat redueix el poder del Consell escolar que, que abans triava al director, perdent així la seva capacitat de decisió i passant a ser un mer òrgan dedicat a avaluar i informar.

2013-05-09 18.22.12

6 Professors sense oposició i amb més alumnes per classe

Els directors puguin contractar directament docents, pel que les oposicions no siguin necessàries en matèries específiques com l’anglès, on els directors podrien contractar professors nadius. Els docents s’enfrontaran a un altre problema que és l’augment de la ràtio d’alumnes per classe que s’ampliarà un 10%, el que masificará les aules.

7 Tres revàlides per poder obtenir els títols

La nova llei elimina la Selectivitat però crea tres exàmens. El primer d’ells es produirà a 6è de Primària i tindrà un valor merament consultiu. La segona arribarà al final de l’ESO (16 anys) i comptarà un 30% per la nota mitjana de la Secundària. Caldrà aprovar per aconseguir el títol d’ensenyament obligatori, però per passar a Batxiller es realitzarà un altre examen.

La segona revàlida arribarà amb 18 anys en acabar el Batxiller. En aquest cas també caldrà aprovar per obtenir el títol i entrar a la Universitat, encara que aquests centres realitzaran les seves pròpies proves per seleccionar els seus alumnes. Els qui no aprovin podran accedir a un FP de grau superior.

8 Els centres competiran entre sí per ser els millors

Un altre dels objectius que tenen aquestes proves és que els centres competeixin entre ells. Fins ara els rànquings estaven prohibits amb l’objectiu de protegir tot el sistema d’educació i evitar que els centres competissin entre si. La creació d’aquestes llistes afavorirà als col·legis amb bons resultats però farà que aquells amb pitjors notes surtin mal parats arribant a crear-se guetos.

946825_544241208959390_676565932_n

9 Les universitats faran les seves proves d’accessos

La competitivitat també arribarà a les universitats ja que se suprimeix la prova homogènia d’accés que era la Selectivitat i es delega en les universitats elegir els seus alumnes. Aquesta selecció es farà tenint en compte la nota de Batxiller (un 60% com a mínim), les qualificacions en matèries de batxillerat relacionades amb el que volen estudiar, la formació complementària i si tenen estudis relacionats amb la carrera que es vol cursar (FP de graus superiors o estudis universitaris previs).

10 L’FP s’amplia amb dos nous models

La formació professional també pateix canvis. El primer és que aquells alumnes que suspenguin dues vegades 2n d’ESO passaran a una FP bàsica on aprendran els rudiments d’un ofici i rebran un certificat de professionalitat del Ministeri de Treball a l’acabar. Si aproven aquest cicle, podran passar a un FP de grau mitjà o aconseguir el títol d’ensenyament obligatori si aproven la mateixa revàlida que faran els alumnes de l’ESO. Es crea un FP dual on l’alumne rep la meitat de la formació a través de pràctiques dins empreses. Una cosa que ja ha suscitat crítiques ja que alguns sectors denuncien que es podria convertir en una forma d’aconseguir treballadors a cost zero.

Article extret de: http://www.noticiasdealava.com/2013/05/10/sociedad/las-diez-claves-de-la-contestada-ley-wert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s